Llengua catalana
Respirar del que no puc tenir.
Respirar de l'absència de mi.
Respirar per sentir-me millor.
Respirar, alleugerir aquest dolor.
Respirar per sentir que estic viva
i que puc respirar sense tu.
Respirar, respirar, respirar.
Respirar, respirar, respirar
Benvolguts a l'apartat de Llengua Catalana! Ben especialment, als alumnes de 1r d'ESO que és el primer cop que entreu en aquest blog de llengües. Ja sabeu per què es diu babel? Envieu-me la història i la primera tindrà un premi!
_-_Google_Art_Project_-_edited.jpg/1280px-Pieter_Bruegel_the_Elder_-_The_Tower_of_Babel_(Vienna)_-_Google_Art_Project_-_edited.jpg)
Anem una mica més enllà! Sabries trobar l'autor i l'any d'aquesta obra d'art?
Escriu una petita història d'algun dels personatges que hi surten aquí.
CURS 2015-2016
SANT JORDI A L'ESCOLA SANT FELIP NERI!
Per un català més proper
www.lavanguardia.com/novetats/20150317/54429054138/per-un-catala-mes-proper.html
S'apropa el Nadal...
Aquí us deixo un regal...
he vist somriure una estrella
perduda en lo front del cel
com espiga en temps de sega,
com al pregon de l'afrau
una efímera lluerna.
–Estrelleta –jo li he dit–,
de la mar cerúlea gemma,
¿de les flors de l'alt verger
series tu la darrera?
–No só la darrera, no;
no só més que una llanterna
de la porta del jardí
que creies tu la frontera.
És sols lo començament
lo que prenies per terme.
L'univers és infinit,
pertot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i a on tu veus lo desert
Versió de Roger Mas
Aquest any el tema dels Jocs Florals de l'Escola és el 70è Aniversari de la publicació del
Petit Príncep.
Frases interessants del Petit Príncep d'Antoine de Saint-Exupéry...
N'hi ha que estan repetides, quines? Els primers que ho diguin (envieu-m'ho a nuria.profe@gmail.com) tindran un petit premi!
"Em pregunto si les estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la seva"
“Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç.”
"Bé, he de suportar dues o tres erugues si vull conèixer les papallones"
"És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres."
"És trist oblidar un amic."
“El que fa bonic un desert és que en algun lloc amaga un pou”
"És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important."
"El que fa bonic el desert és que en algun lloc amaga un pou."
"Sempre m'havia agradat el desert. T'asseus en una duna de sorra. No es veu res. I tanmateix alguna cosa resplendeix en silenci..."
"La guineu va callar i va mirar una bona estona el petit príncep:- Si us plau… domestica’m! —va dir."
"Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls"
"Si algú estima una flor de la qual només n'existeix un exemplar en milions i milions d'estrelles, amb això en té prou per ser feliç quan se la mira."
" A cadascú se li ha d'exigir el que cadascú pot oferir"
"Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se’n recordin.)"
"Dibuixa'm un xai"
"Els nens han de ser molt indulgents amb les persones grans"
“Si tingués cinquanta-tres minuts per gastar, aniria caminant tranquil·lament cap a una font”
"Els nens són els únics que saben què busquen"
"Els relats dels exploradors, primer s'apunten amb llapis. Per escriure'ls amb tinta s'espera que l'explorador hagi portat proves"
''Només s'hi veu bé amb el cor, L'essencial és invisible als ulls''
“Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin).”
“No sabia que pels reis el món és molt senzill. Tots els homes són súbdits.”
“Les persones grans, sempre necessiten explicacions.”
“A cadascú se li ha d'exigir el que cadascú pot oferir."
“Perquè, pels vanitosos, els altres homes són admiradors.”
“Bec per oblidar que tinc vergonya de beure.”
“Però el fanaler és l'únic que no em sembla ridícul. Potser és perquè no es cuida només d'ell mateix.”
“El que fa bonic el desert és que en algun lloc amaga un pou...”
“No se sap mai!”
“Les persones grans no entenen mai res, totes soles, i per als nens és molt pesat haver-los de donar sempre explicacions.”
“M'agraden molt les postes de sol, anem a veure'n una...”
“Saps... quan estàs així de trist t'agraden les postes de sol.”
“No s'han d'escoltar mai, les flors. S'han de mirar i s'han d'olorar.”
“Els homes no tenen arrels, això els destorba molt.”
“Hi ha una flor... em penso que m'ha domesticat.”
“Si tingués cinquanta-tres minuts per gastar, aniria caminant tranquil·lament cap a una font.”
“No són pas tristes les escorces velles.”
“Mireu el cel i pregunteu-vos: el be s'ha menjat la flor o no? I veureu com tot canvia.”
“I cap persona gran no entendrà mai que això sigui tan important!”
“Això és la caixa. El be que vols és a dins.”
“Quan el misteri és massa impressionant no t'atreveixes a desobeir.”
“Bé he de suportar dues o tres erugues si vull conèixer les papallones.”
“Els vanitosos només senten les lloances.”
“La consigna és la consigna.”
“Entre els homes també t'hi trobes sol.”
“Els nens són els únics que saben què busquen.”
“És tan misteriós el país de les llàgrimes!”
“Els nens han de ser molt indulgents amb les persones grans.”
“A les persones grans els agraden les xifres.”
“Recte endavant no es pot anar gaire lluny”
“La gent té estrelles que no són iguals.”
“És bo haver tingut un amic, encara que un s'hagi de morir.”
CENTENARI DEL NAIXEMENT DE SALVADOR ESPRIU
"A LA VORA DEL MAR..." de Salvador Espriu
XXV
A la vora del mar. Tenia
una casa, el meu somni,
a la vora del mar.
Alta proa. Per lliures
camins d'aigua, l'esvelta
barca que jo manava.
Els ulls sabien
tot el repòs i l'ordre
d'una petita pàtria.
Com necessito
contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt la meva casa.
Les roques negres
m'atrauen a naufragi.
Captiu del càntic
el meu esforç inútil,
qui pot guiar-me a l'alba?
Ran de la mar tenia
una casa, un lent somni.
Salvador Espriu
-De quina casa deu parlar?
Tintín en català!
Què en penseu de la nova pel·lícula?
I per començar... unes paraules interessants!
Pompeu Fabra: “Contràriament al que vostès podrien pensar de mi, quan es tracta de l'ensenyament del llenguatge, no sóc partidari d'una gran profunditat en la gramàtica perquè el més interessant és l'adquisició de llenguatge per part dels nens”.
Què en penseu de les paraules de Pompeu Fabra en relació amb la situació del català d'avui?
12 de Setembre de 2011
Fa uns dies, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va acordar de, a més a més de fer una assignatura en Castellà, fer alguna altra amb aquesta llengua com per exemple: Matemàtiques, Ciències Socials o Naturals...
Això va passar perquè dotze famílies volien que els seus fills s'escolaritzessin en castellà. Perquè creuen que els seus fills no aprenen prou castellà. Van anar al jutge a demanar-li-ho, però la majoria dels catalans s'hi han negat i per solucionar-ho han decidit fer una manifestació però sense caminar; quiets, davant dels Ajuntaments de tot Catalunya.
Jo no hi estic d'acord amb aquestes famílies; primer perquè, jo, bé se parlar bé el castellà i només hi dedico dos o tres hores al dia; segon, perquè, si tothom com per exemple els xinesos demanessin que als seus fills els escolaritzessin en xinès, o els romanesos en romanès... ens faríem un embolic. I per tercer lloc, que és el que em sembla més al·lucinant és que només dotze de les milions de famílies que hi ha a Catalunya tinguin tant poder.
Roger Aymerich, 1r d'ESO
____________________________________________________________________________________________________________________________________
L‘article d’Ivanna Vallespí i Àngels Piñol tracta de la defensa de l’inmersió del català a les escoles., fent referencia al que va dir Màrius Serra durant l’acte central de la Diadaal parc de la Ciutadella.
Màrius Serra va agafar unes paraules de Pompeu Fabra en les que es fa referència a l’aprenentatge de la llengua per part dels infants més que l'estudi de la gramàtica per a la potenciació d'aquesta.
Penso que és important que la gent, i sobretot els nens, coneguin i puguin fer servir el català com a llengua per expressar-se. I que un cop tens un domini parlat pots estimar-la i llavors crear un interés per apendre a escriure-la correctament, és a dir, “fer un bon us de la gramàtica”.
I amb l’us del seu políndram “català a l’atac, Visca la llengua viva” ens convida a fer us del català, per a que no es perdi.
Tota aquesta reivindicació ve donada per la polèmica que ha hagut arrel de la resolució del Tribunal Superior de Justicia sobre la incorporació del català com a llengua vehicular a l'escola.
Per la meva part, penso que com més llengües podem dominar serà millor pels nostres coneixements i educació.
Marta Gottschalk, 3r d'ESO
__________________________________________________________________________________________________________________________________
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya exigeix al govern que en dos mesos adapti el seu sistema lingüístic per facilitar l'escolarització en castellà.
Ja no es tracta d'un grup de gent que lluita per la independència de Catalunya, sinó una comunitat autònoma sencera que no acepta la sentència contra el català.
Jo no crec que Catalunya sigui un país, es a dir no sóc independentista, però això no treu que no em senti catalana i que estimi la meva llengua, el català; si per mi fos no m'importaria facilitar l'escolarització en castellà sempre i quan el català esitgués en una situació d'igualtat amb aquesta llengua. Però es veu d'una hora lluny que només volen fer això per acabar desbancant totalment el català, Així jo tampoc recolzo la sentència contra el català.
Sara Bozicevich, 3r d'ESO
__________________________________________________________________________________________________________________________________
Fa uns dies el tribunal de justícia de Catalunya va acordar de fer més hores de castellà per que 12 families ho van demanar. Hi ha molts catalans que no hi estan d'acord, però jo no sent catalana tampoc hi estic. Fa molts anys que es fan les classes en català i ara m'hi he acostumat i m'agrada aquesta llengua, em sento còmode parlant-la, si ara ho canviessin em faria una mica un embolic, a les classes hi haurien molts debats entre la gent... A la nostra escola socialitzem els llibres i si aixó s'apiqués els hauríem de tornar a comprar però en castellà. No hi estic d'acord.
Taifa Asinari, 3r d'ESO
__________________________________________________________________________________________________________________________________
El passat dia 11 de setembre, Marius Serra, l’escriptor, va parlar en l’acte que es va fer a la
El Cant de la Senyera
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assanyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Títol original: El Cant de la Senyera
Text: Joan Maragall
Música: Lluís Millet