L'Edat Mitjana

Per seguir l'Edat mitjana d'una manera més dinàmica, veieu aquesta sèrie... 

RAMON LLULL, Llibre d'Evast e Blanquerna

Va ser una inspiració per al poeta romàntic Mossèn Cinto Verdaguer, s. XIX.  Aquest va escriure aquesta poesia que posteriorment Maria del Mar Bonet interpreta. Llegiu la poesia i responeu:

-Qui és Amic? qui és Amat? 

-Digues de què tracta la poesia. Explica-ho.

-Què es creu que és l'amor?

Digues Amic

Amic tu que tan estimes
no em diries què és amor?

Amor és mort de qui viu
i vida d'aquell qui mor;
és en el jorn alegria,
dolça tristesa en la mort,
enyorança en el viatge,
felicitat en el port.

-Digues, Amic: ¿qui té més gran amor,
aquell qui d'amor viu o aquell qui en mor?
-Aquell que en mor -respon l'Amic lleial-
puix ja no hi pot haver amor més alt. [360]

-És la ditxosa punyida
que mata l'enamorat
quan sent cantar en la vida
les belleses de l'Amat

JOANOT MARTORELL

AUSIÀS MARCH

La història de Catalunya durant l'Edat Mitjana

A continuació,  si cliqueu aquí, trobareu els apunts delsvostrescompanys i algunes imatges!   Recodeu que tan bon punt m'enviïn les altres parts, faré el document amb la informació pertinent. Aneu llegint i estudiant les idees principals d'aquest document.

Al següent vídeo, "Tarasca", repassa els fets històrics més destacats que van tenir lloc a Catalunya a l'època medieval i feudal, com el naixement de la Corona d'Aragó, la conquesta de Mallorca i València o l'expansió pel Mediterrani.

I a continuació, una sèrie que va tenir molt d'èxit fa uns anys!

Aquí el teniu!

Els trobadors.

A continuació, un documetal i el seu comentari sobre els trobadors i les seves creacions literàries.

Tarasca" es trasllada a l'època en què va néixer la música trobadoresca i repassa la figura i les composicions de diversos trobadors occitans i catalans, com Raimbaut de Vaqueiras, Raimon de Miraval o Guillem de Berguedà. A principis del segle XIII, l'amor cortès, caracteritzat per la passió envers la dama, es va estendre per la terra dels trobadors. El Llemosí, el Llenguadoc, la Provença i Catalunya són països on brillava una civilització molt refinada. En moltes ciutats, la vida espiritual havia elaborat la religió càtara. En un entorn de senyors més interessats a guadir de la vida que a fer la guerra, l'art poètica era una ambiciosa alquímia. El declivi d'aquesta poesia va coincidir amb la croada contra els albigesos, que, amb el pretext de destruir l'heretgia càtara, van sotmetre els països d'oc a una gran repressió. Els trobadors del Segle d'Or occità eren sovint intransigents adversaris de la dominació francesa i de la dominació clerical. Després d'haver sostingut la causa dels comtes de Tolosa, quan es va acabar la lluita, es van refugiar en la cort dels senyors que van sobreviure a les lluites contra els croats. Alguns van anar a Montpeller, on el rei Jaume el Conqueridor mantenia una cort de trobadors i joglars. Era l'època en què a Montpeller estudiaven Ramon Llull i Arnau de Vilanova. Raimbaut era el fill d'un pobre cavaller de la Provença, del castell de Vaqueiras. Es va fer joglar, cantava i escrivia, i es va donar a conèixer entre la bona societat. Va marxar a Itàlia, i a Pavia va esdevenir poeta oficial de Bonifaci de Monferrato. Guillem de Berguedà va ser un dels primers trobadors del sud dels Pirineus. Tenia la seva residència prop de Berga i era un gran senyor que posseïa cinc castells i dominis. Era amic de trobadors occitans. Les seves cançons eren lleugeres, però feridores. Raimon de Miraval era un cavaller del Carcassés. Un dels afers que va fer parlar més la gent de l'època va ser la separació de Raimon de Miraval i la seva dona, que també era trobadora. La croada predicada pel papa Innocent III, i comandada pel francès Simó de Montfort, va envair el seu país i va obligar Raimon de Miraval a fugir. Va demanar socors a Pere II d'Aragó, que va acabar entrant en el conflicte. Després de la mort de Pere II a la batalla de Muret i de la derrota contra els croats, el trobador, ja gran, es va exiliar a Catalunya. Segurament, va morir a Lleida. Per a l'Església, la poesia dels trobadors era subversiva, i l'amor cortès, heretgia. La poesia va ser una de les primeres baixes de la croada, i els poetes es van exiliar a Catalunya, a Aragó, al nord d'Itàlia i a Castella. A Catalunya, on el poder de la Inquisició encara va trigar segles, els poetes van continuar creant les seves composicions. Pons d'Ortafà, de prop d'Elna, al Rosselló, va ser, segurament, el primer poeta que va parlar dels colors i de la llum de la seva terra. Per la seva banda, Guillem de Cabestany, de prop de Perpinyà, va parlar dels dolços...