Rúbrica

 

Text argumentatiu

 

Intenta corregir i millorar el següent text. S'avisa que HI HA FALTES D'ORTOGRAFIA i cal MODIFICAR L'ESTRUCTURA.

 

El tema del text és: Val la pena conservar les rondalles avui en dia o és millor que desapareguin?

 

Jo penso que les rondalles són textos molt macos i Rics en continguts que s'haurien de perdre en el temps, la meva àvia m'explicava Rondalles i en deia que la seva avia li explicava a ella quan era petita, això vol dir que hi ha rondalles molt antigues, Hi ha diferents tipus de rondalles, d'animals, d'humans i meravelloses. Les rondalles acostumen a ser Anònimes, La meva opinió es que no s'ahurieb de perdre perquè aporten molt i tenen moltes coses a ensenyar.

 

Les rondalles s'han de conservar, perquè han existit sempre i ara no hi ha el perquè han de desaparéixer. Ademés, quan acabes de llegir una, "per mi", sempre he après alguna cosa. A mi els meus avis quan jo era patit de tan en tan m'en explicaven alguna. I als meus avis els hi han explicat els seus avis i als seus els seus.

Les rondalles són textos molt bonics i avegades pots pasar el rato explican o aprenen una.

I per això crec que les rondalles no haurien de desapareixer mai de la vida, i les seguin explican fins que morim.

 

 

EL TEXT ARGUMENTATIU 

Opinar és jutjar, expressar el parer sobre una realitat que es pot valorar i discutir. Per ex. la manera d’actuar d’una persona, la bellesa d’un objecte, un fet o idea. 

Argumentar és presentar arguments, és a dir, raons i proves, per donar validesa a una opinió o convèncer algú d’una determinada posició.

El text argumentatiu és un tipus de text en què s’expressen opinions sobre un determinat tema. Les opinions s’argumenten, és a dir, s’aporten raons i exemples amb la finalitat de convèncer algú. 

El podem trobar en tots els àmbits de la vida: àmbit interpersonal (opinions i discussions amb els amics, a casa); àmbit social (premsa: articles d’opinió, cartes al director; ràdio i tv: debats, col•loquis, taules rodones, publicitat); àmbit cientificotècnic i literari: argumentació de teories, defensa o acusació en un jutjat); àmbit acadèmic (exàmens i treballs). 

 

COM S’EXPRESSEN LES OPINIONS

Hi ha verbs i construccions sintàctiques que se solen usar per expressar les opinions: 

 

GUSTOS, PREFERÈNCIES: agradar/ desagradar, captivar/molestar, encantar/disgustar, fascinar/enutjar, plaure/desplaure, complaure/ fastiguejar, seduir/ repugnar, atraure/ irritar. Exemple: M’agrada / Em molesta ... 

IDEES: Pensar, considerar, creure, opinar, manifestar, expressar, exposar, comunicar... Exemple: Penso, crec, considero que... Vull exposar, comunicar, manifestar la meva opinió amb relació a... 

 

 

El text argumentatiu té la funció de convèncer i la seva estructura bàsica consta de tres parts. A més d'afirmar o negar una cosa, el text argumentatiu ha de presentar els arguments. Per dur-ho a terme, es divideix en les següents parts:
 
  1. TESI. (Introducció): es presenta la tesi, la idea que es vol demostrar. És la part que situa, enuncia un tema i dóna l'opinió a favor o en contra de l'emissor respecte al tema.
  2. MOTIUS O ARGUMENTS, la demostració: es presenten els arguments que corroboren la tesi de qui argumenta i que han de servir per convèncer l'interlocutor. 'exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d'altres de secundaris o de suport, si és el cas.
  3. CONCLUSIÓ, recull i enuncia de manera sintètica i clara la tesi de l'autor i ofereix nous temes per tractar en un futur. Recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema, és la síntesi dels continguts i pot ser només argumental o també retòrica. S'expressa habitualment en l'últim paràgraf.
 
Gèneres: assajos, conferències, articles d'opinió, cartes al director, debats, taules rodones, col·loquis, discursos polítics, anuncis publicitaris, etc.
 
Trets gramaticals: ús de verbs del tipus dir, creure, pensar, opinar, etc. Oracions introduïdes per connectors causals, consecutius, adversatius, etc.
 
Indicar causa: a causa de/que, a còpia de, a força de, atès que, car, com que, considerant que, gràcies a/que, ja que, per culpa de, perquè, puix que/ puix, vist que...
 
Indicar consqüència: a conseqüència de/que, així és que, consegüentment, de manera que, doncs, en conseqüència, per això, per aquest fet, per consegüent, per tant...
 
Indicar finalitat: a fi de/que, amb l'objectiu de /que, la finalitat del qual, per tal de/que, perquè...
 
Indicar condició: a condició de/que, amb que, en cas de/que, només que, posat que, si...
 
Indicar oposició: a condició de /que, amb que, en cas de/que, només que, posat que, si...
 
Indicar oposició: això no obstant, al contrari, amb tot, ara bé, en canvi, no obstant això, per contra, tanmateix, nogensmenys...
 
Indicar objecció: baldament, encara que, mal que, malgrat de/que, per bé que, tot i que...
 
En el text argumentatiu l'emissor està normalment implicat en el missatge del text. Això es pot mostrar mitjançant l'ús de la primera persona.
 
Per introduir els diferents arguments s'usen els ordinals o altres marques d'ordre, com en primer lloc, d'una banda, per començar, d'altra banda, finalment, per acabar, etc.
 
Per fer una contraargumentació cal analitzar el text, tenint en compte: el receptor a qui s'adreça el que argumenta, els arguments que fa servir, les premisses de què parteix, l'estructura dels arguments, el seu propòsit i les seves estratègies. A l'hora de construir els contraarguments, cal valorar: els caràcter i circumstàncies del receptor, els contraarguments més idonis per ales seves premisses, els possibles dubtes del contrincant, les respostes a aquests dubtes, el nostre propòsit general en relació a aquest receptor concret i les estratègies més adequades de cara a aquest propòsit.
 
Els recursos lingüístics
Alguns dels principals recursos lingüístics utilitzats en les diferents classes de textos argumentatius són:
  • La utilització de la ironia. De vegades alguns arguments són reforçats per frases o expressions iròniques.
  • Contar un relat. En alguns casos, quan volem convèncer algú, abans preparem el seu estat d'ànim per tal de predisposar-lo favorablement respecte d'allò que li volem exposar. Una manera d'aconseguir-ho és relatant alguns fets colpidors que es relacionen directament amb les opinions que volem defensar.
  • La utilització de la repetició, és a dir, de la insistència i del bombardeig d'arguments.
  • Posar de manifest determinats valors. Per exemple, quan es fa al·lusió a valors com la solidaritat i la llibertat per defensar determinades opinions a favor dels drets humans, etc.
  • L'argument d'autoritat. Quan l'emissor es recolza en els seus coneixements respecte del tema a què es refereix, o bé, en el seu estatus social.
  • Les qüestions retòriques. Ens referim als jocs de paraules, als recursos gràfics i al recurs que anomenem la interrogació retòrica, que consisteix a formular una pregunta de la qual no s'espera obtenir resposta i que serveix, com en el cas dels altres recursos retòrics, per centrar l'atenció i l'interès del receptor cap a allò que exposa l'emissor.
 
Respon en un document word, les preguntes següents: 

1. Per quin/s motiu/s podem escriure un text argumentatiu?
2. Quina és la finalitat i objectiu del text argumentatiu?
3. Quina és l’estructura d’aquest tipus de text i què s’hi escriu en cada una de les parts?
4. Què és la tesi del text? És el mateix que el tema? Raona la resposta.
5. Què són els connectors? Per què és important el seu ús?
6. Aquest tipus de text utilitza diferents recursos, com l’ús de la ironia o les preguntes retòriques. Pots explicar en què consisteixen aquests dos recursos?
7. Cita tres tipus de textos argumentatius.
8. En quina persona s’acostumen a escriure aquest tipus de textos?
9. Què són els arguments?
10. Per què s’ha d’acabar amb una conclusió?